Fa 73 anys de la inauguració oficial del barri de Sant Narcís de Girona, tot i que els primers veïns s’hi havien instal·lat abans del 1952. Va ser un barri que l’Obra Sindical del Hogar franquista va idear després de les inauguracions de l’any 1940, però ja se sap que la burocràcia de l’administració s’ha agreujat, però ve d’antic i així després d’expropiar dotze propietaris i basant-se en un projecte del 1944, el 1948 van començar les obres d’aquesta ciutat jardí que va dissenyar l’arquitecte Ignasi Bosch i Reitg basant-se en el moviment racionalista i les colònies Siedlung alemanyes. Per cert, fa tres setmanes es van complir quaranta anys de la mort de l’arquitecte gironí. I a finals del maig va arribar la festa major, que sempre ha tingut molta fama, de les més antigues dels barris de Girona i amb trets ben particulars. I a l’entremig, el diumenge 1 de juny, es van entregar els Premis Literaris de Sant Narcís, que han arribat a la vintena edició i que van ser un èxit de participació. Uns premis que homenatgen en el premi de poesia el veí del barri Enric Homet, i Reparada Domènech en el de relat infantil; i que, pel que fa a prosa, porten a partir d’ara el nom del seu principal impulsor, Lluís Gil. Ben merescut. Per cert, brillant homenatge poètic a Vicent Andrés Estellés.

Quan vaig trobar la Carme Castel, lligada a l’associació de veïns des de fa més de vint anys i que va pels vuit de presidenta, estava encantada de la festa i empipada per coses que potser molta gent no va veure. Em va explicar que s’havia vist superada. En cap cas carregava contra els regidors i el govern, però sí contra la burocràcia que ho ofega tot. Des del març havien entregat plànols i fet demandes. I a l’hora de la veritat no van arribar les tanques que havien demanat, no es va reforçar el servei de brossa, les tarimes van arribar tard... Ella, sempre combativa però buscant complicitats, estava cansada. Aquell mateix dia va començar a córrer per les xarxes el seu discurs, el prepregó, en diuen. Va fer molts agraïments, va parlar de la magnífica feina de la seva junta i de la comissió de festes, les regnes de la qual han agafat la gent més jove. Va parlar de contenidors intel·ligents i dels incívic que tiren les bosses fora, d’horts urbans, de la nova associació de comerciants. I va reivindicar que una ciutat jardí ha d’estar neta i, lamenta, la veu deixada.

I va ser quan va anunciar que l’any vinent hi ha eleccions i que ella no es presentarà, i va demanar als joves que facin un pas endavant. “No em canseu els veïns, em cansa l’administració”, va dir contundent. “Tot és lent, cansat i sense veure resultats.” Va agrair la feina a als regidors, especialment el de barri, Isaac Sánchez, que va dir que havia estat sempre al costat, com els d’abans, però no va negar que hi ha problemes que ni els regidors poden resoldre. El cansament amb la discussió amb alguns tècnics es va fer evident. I va demanar ajuda a l’alcalde cap a la nova junta i els va desitjar que aconsegueixin “fer el barri que volem nosaltres, no l’administració”. Carme Castel diu que se’n va, però aquesta infermera combativa, activa i treballadora continuarà al darrere per fer un Sant Narcís més a prop del seu somni.