Amb qui et retrates

La fotografia del desè aniversari de l’empresa Glovo diu molt més que mil declaracions mil vegades repetides en mil mitjans de comunicació i mil xarxes socials mil matins de la nostra vida. La fotografia del desè aniversari de Glovo explica a què es refereix el president Salvador Illa quan galleja que ell governarà per a tothom. La fotografia del desè aniversari de Glovo explica per què el conseguidor Sánchez Llibre sobreviu més que una romaguera. La fotografia del desè aniversari de Glovo explica per què els sindicats i els sindicalistes mantenen el poc predicament que mantenen en la societat del segle XXI. Com que ara el president ja ha revelat, en conversa íntima amb l’Ustrell, que a més de córrer cada dia també resa cada dia, potser volen que ens ho agafem com la paràbola del fill pròdig. Com que ara Glovo diu que deixarà de fer el penques amb la contractació dels treballadors i la competència deslleial, àmbits en què s’ha mostrat com un verdader primera espasa, l’han volgut abraçar i s’han retratat amb el cap gros. Té molt més glamur que no pas retratar-se amb la legió de nois suats, obligats a fer-se autònoms, que esperen a les portes dels establiments de menjar ràpid i circulen per la ciutat a tota llet amb patinet i bicicletes i la caixa a l’esquena. Imagino la cara que hi faria l’àvia Neus i li llegeixo el que pensa en l’ajustada comissura dels llavis: “Digue’m amb qui et retrates i et diré qui ets.”