L’any 1999 el director Roger Michell estrenava una pel·lícula protagonitzada per Julia Roberts i Hugh Grant i que està ambientada en un barri de Londres. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i va suposar l’empenta definitiva per a l’esclat turístic per a Notting Hill, on la comèdia romàntica té lloc i del qual rep el seu nom. Per als que no són cinèfils: el veïnat és un punt d’obligada visita a la capital britànica per les vistoses façanes pintades cadascuna d’un color cridaner. De fet, si a la intel·ligència artificial li preguntes si val la pena visitar-lo et diu: “És una de les zones de l’oest de Londres més desitjades pels instagramers, amb les icòniques cases pintades de colors pastel i un pròsper mercat. Pots trobar-hi tot el que et calgui, des d’esdeveniments mundialment coneguts a restaurants i teatres d’avantguarda. Fins i tot potser et trobes un famós en una llibreria de guies de viatge! [en referència a la professió de Grant al film].” Davant d’aquestes bondats, qui no ho imagina gairebé com un paradís? Doncs aparentment els qui hi viuen. Un grup de veïns de Notting Hill han començat a pintar de negre les façanes per allunyar influenciadors i turistes i han repartit una carta a Lancaster Road perquè més cases renunciïn als colors i poder recuperar, així, la tranquil·litat.

El cas del barri londinenc podria semblar l’excepció, perquè té la peculiaritat que s’hi va rodar una pel·lícula. Però en realitat forma part de la nova norma turística. El turisme de masses ha trobat en els influenciadors i en les xarxes socials el mitjà per crear un monstre que difícilment es pot controlar. No cal anar a Londres. Que preguntin als veïns de la Sagrada Família com de contents n’estan, dels milers de turistes que no els deixen fer vida quotidiana. O als de Mallorca, que l’any passat van ocupar i fer fora els turistes de la cala des Moro, farts de no poder-hi ni posar un peu. Aquell racó, aquella platja, aquella font o aquell restaurant que abans només coneixien els autòctons i que ara estan massificats. Un altre dels preus que s’han de pagar per un m’agrada.