A El Quadern negre del dia 2 de juny llegeixo la notícia sobre l’exfiscal Sandra Fagil i una trama de narcotraficants en què s’esmenta el cas de “l’assassinat perpetrat a la casa de mossèn Jaume Reixach quan el fill del capellà, Kekeo Morales...” I, més endavant, que Reixach en la seva declaració sobre les drogues va admetre que “en consumia i remenava a casa seva”. La fotografia digital del segle XXI està feta i la conclusió, imaginable. Però jo, que soc de la fotografia analògica, veig que la simple correcció del terme “el fill” per “el fill adoptiu” (com era en realitat) o “el fillol” (com deia mossèn Jaume) matisa molt la conclusió, com també l’afegit de la lletra s (en consumia o se’n consumia?). Mossèn Jaume Reixach, marcat pel Concili Vaticà II i per l’esperit del Jesús de Natzaret, que s’acosta a totes les persones sense distincions, acceptarà cada nou conflicte encara que li suposi una afegida renúncia personal. De caràcter controvertit i sensible, des de l’assassinat del 2013 fins a la seva mort va patir un rosari d’incomprensions i decisions de les anomenades “políticament correctes” o “religiosament correctes”, però preses amb molt poc sentit de la caritat. I amb aquest bagatge i el d’una vida al servei, sobretot, dels que l’evangeli en un sentit ampli anomena els més petits de la societat, el dia 7 de maig de 2022 sense advocats ni fiscals es va presentar al seu veritable judici.