A Catalunya hi manquen sacerdots, molts sacerdots de l’Església catòlica per predicar la paraula de Déu. Esglésies, sembla, tristes i abandonades de la mà de Déu. Viure la seva paraula i fets exemplars és l’ensenyament i prèdica del cristianisme fundat per Jesús de Natzaret. La manca de sacerdots fa que l’Església catòlica perdi fidels, principalment els joves, i que es debiliti la força del cristianisme. Un cas per comentar, tot i que n’hi ha molts més, és el del prevere, ministre de Déu, ministre de l’Església que ha de portar la parròquia de Santa Maria del Mar, de Palamós; la de Santa Eugènia de Vila-romà, de Sant Joan de Palamós; la de Sant Martí, de Calonge; la de Sant Antoni de Calonge; la de Sant Mateu, de Vall-llobrega; la capella de Santa Maria de la Fosca (Palamós); l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc (Palamós) i la del monestir de Santa Maria del Collet (Calonge i Sant Antoni). Vuit esglésies de les quals ha de fer-se càrrec un prevere de la parròquia de Palamós, i amb tots els serveis litúrgics que això representa. Encara ens quedarà Ramon Llull.