Monuments a la crisi

Són esquelets que s'han quedat per recordar-nos com vam arribar al límit, pensant que no existia. Són gairebé monuments honorífics a la crisi econòmica i a una bombolla immobiliària que ens va esclatar a la cara. Promocions d'habitatges abandonades, algunes del tot acabades però sense rastre d'inquilins, d'altres estructures a mig fer, simples esquelets de formigó. Ningú sap de qui són i, tot i que s'han quedat per recordar-nos cada dia tot allò que vam fer malament, ens generen una total indiferència. La construcció torna a agafar empenta però ningú es recorda dels esquelets. Surt més a compte engegar noves promocions que reformar habitatges víctimes dels vàndals o estructures en mal estat. I com a monuments a la crisi es quedaran.