José Monge Cruz era una persona amb els seus defectes, com tothom, i les seves misèries, com quasi tothom. Drogues, l’accident amb víctimes... Però es va convertir en Camarón –a mi l’afegitó “de la Isla” no m’ha agradat mai–. I va passar a ser una llegenda. Camarón era un artista gegantí però sobretot un esperit lliure. I amb una estreta vinculació amb Catalunya que molts obvien o desconeixen. Per això és just l’homenatge que el festival de flamenc de la seva estimada Mina li ha preparat. Em vaig aproximar al flamenc a partir del seu mític La leyenda del tiempo. I si molts dels tòpics del país no s’haguessin imposat, Camarón hauria de ser reconegut com un dels grans artistes del segle XX. Era gitano i ho cantava. Amb orgull i amb rebel·lia.