Adeu a Jordi Carrió, lliçó de vida i poesia

Fins i tot la situació més prosaica, Jordi Carrió era capaç de convertir-la en poesia. I estic segur que ara mateix viatjarà per alguns d’aquests espais intemporals, on sovint es refugiava. En els moments més delicats del càncer, ell preferia minimitzar el mal i parlar de poemes, de projectes, del magnífic homenatge que va fer a Walter Benjamin en un llibre únic. Quan el vaig conèixer al Palau de la Virreina, deu fer vora trenta anys, el Jordi se separava de regidors i de les tasques de gerent per intercanviar impressions amb el Jordi Coca i amb mi. M’entristeix acomiadar un amic, però sé que el seu somni de poeta es va materialitzar en llibres diferents, com l’esmentat, L’estació de Portbou, o els poemaris que el van fer feliç. Era un home únic.