La insuportable llista dels venuts

Tot i que Simone Signoret va deixar clar que la nostàlgia ja no és el que era, he de confessar que enyoro aquells anys en què grans assagistes es passaven a les ficció, concretament a la novel·la, per manipular-la. Després d’ensenyar-nos que la semiòtica era mil·lenària, Umberto Eco va fer saltar la banca venent més llibres que ningú amb les seves novel·les barroques i alambinades. Un altre, Milan Kundera, ens va mostrar que la novel·la havia estat feta, al més pur estil cervantí, per subvertir-la. Tota l’ambició d’aquell món s’ha perdut per l’aigüera i les llistes de més venuts resulten més tristes que la sala d’espera d’un dentista. On és la llibertat per recuperar-la? On són l’ambició i la gosadia? Si la busquen, la trobaran al marges.