Opinió

L’APUNT

Massa silencis, 15 anys després del ‘Prestige’

Quinze anys després d’haver vist la que va muntar el sector del cinema amb el chapapote i el no a la guerra de l’Iraq, era legítim esperar una gala dels Goya molt més reivindicativa, no només amb la igualtat de gènere. Perquè hi ha presos polítics, violència policial i llibertats polítiques suspeses. I si a algú li sembla que el govern del PP ha actuat bé a Catalunya, hi ha rapers –companys artistes, al cap i a la fi– jutjats i empresonats per haver criticat la monarquia, o milers de refugiats morts al Mediterrani. Tothom és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis. Hi ha actors compromesos, cert. Però dissabte hi va haver massa silencis. Hauria anat bé un Bardem dient quatre coses al ministre de Cultura, com el febrer del 2003. En una gala presentada, per cert, per Alberto San Juan i Guillermo Toledo. Eren altres temps!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.