Eugeni d’Ors contra l’infantilisme

Em sobta quan descobreixo crítiques del passat que són perfectament actuals. En un pròleg que el poc valorat Guillem Díaz-Plaja va fer el 1982 per a una recopilació de cròniques d’Eugeni D’Ors coincidint amb el centenari del seu naixement, explicava que sempre que l’anaven a rebre quan tornava del seu “exili” madrileny el mestre els feia compartir el seu somni d’una “Catalunya adulta”, que superés algunes malalties espirituals que derivaven en un morbós infantilisme. No sé què en pensaria de la situació d’ara quan tots vivim en una estètica càndida i ens deixem enganyar amb les falòrnies de tota mena de venedors de la Catalunya perfecta. Dues passes endavant, quatre enrere, siguin del color que siguin els xerraires de fira.