De la candidata dels comuns Aina Vidal ja podem intuir alguna cosa. Una és que devia fer campana el dia que a classe ensenyaven quatre coses sobre les comarques, com delata un qüestionari on se la veu com es queda en blanc quan se li pregunta per la capital de la Cerdanya. Igual de boirós sembla estar ara mateix el referèndum en l’imaginari del seu partit. Ahir el defensaven sense complexos, avui depèn del dia i demà la posició ja serà un no rotund. Una mostra d’indefinició i incomoditat interna, d’acord, però també del canvi brusc que ha experimentat l’escenari polític en només sis anys. El nacional ja no és l’eix sobre el qual gira tot i, per tant, ja no cal alçar segons quines causes que, pel que es veu, sempre s’han vist com a remotes. Com Puigcerdà, si fa o no fa.