Ridícul de la UE amb el ‘roaming'

Els estats que conformen l'actual Unió Europea fa anys que pregonen per tirar endavant una unió política, fiscal i financera, un nou estatus europeu que hauria de beneficiar, sobretot, ciutadans i empreses. Però els propis interessos dels estats, cada cop més refractaris a perdre parcel·les de poder, i els interessos d'algunes multinacionals, a les quals ja va bé l'actual fragmentació fiscal, per exemple, frenen amb força qualsevol avenç. L'últim cas és el de la gran promesa europea de la itinerància (roaming) que hauria de deslliurar els ciutadans de les nombroses traves, sobretot econòmiques, que ara els tenallen quan viatgen arreu del continent. Els dirigents europeus van vendre aquest dimecres com un èxit el fet que s'eliminarà la itinerància a partir de l'1 de juliol de l'any vinent, però van amagar que la gratuïtat del roaming dependrà finalment de les telefòniques. El lobby d'aquestes empreses ha aconseguit el seu propòsit i seran elles les qui podran treure o cobrar el servei a aquells ciutadans que considerin que hagin abusat del nou marc tarifari. Cal encara veure la lletra petita de tot plegat, però amb les telefòniques manant tothom sap quin és el pa que s'hi pot donar. Brussel·les ha preferit, doncs, deixar l'Europa sense fronteres en mans de l'arbitrarietat de les companyies, en comptes d'arriscar-se a tirar endavant una normativa que realment afavoreixi els consumidors.

La UE acaba de demostrar de nou que és molt lluny dels seus objectius. D'assemblar-se, per exemple, a uns veritables Estats Units, un lloc on a ningú li ve al cap, ni per un moment, que les companyies telefòniques li puguin cobrar algun cèntim més, només per haver viatjat de Nova York a Los Angeles.