Una taxa turística més adaptada

El govern català projecta reformar l'impost sobre les estades en establiments turístics per gravar també les noves formes d'allotjament i d'economia col·laborativa. Aquests sistemes han experimentat un notable auge en els últims anys i s'estaven situant en un territori d'indefinició fiscal. Totes les activitats econòmiques han de pagar impostos per contribuir, d'acord amb el seu volum d'activitat, al sosteniment dels serveis públics. Els intermediaris que treballen a la xarxa i lloguen apartaments turístics per dies o faciliten l'intercanvi d'habitatges de vacances també han de pagar la taxa en la mateixa proporció que ho fan els establiments tradicionals, ja que desenvolupen una activitat remunerada.

A banda de la lògica de la contribució fiscal hi ha un altre factor, que afecta les regles del joc mateix. No pot ser que els hotels i apartaments regulars estiguin pagant
una taxa turística i que les noves fórmules estiguin exemptes, perquè això derivaria en una competència deslleial consentida. Catalunya és un destí turístic de primer ordre. La implantació de la taxa
turística no va tenir l'efecte catastròfic que s'havia pronosticat.
Aplicar-la als intermediaris dels apartaments o de l'economia col·laborativa tampoc tindria cap efecte negatiu.

Amb aquesta reforma, que hauria de quedar reflectida en els pressupostos del 2017, el govern català incidiria en els impostos sobre els quals té competències. Serviria per aconseguir ingressos suplementaris derivats d'un dels sectors més dinàmics de l'economia catalana. De passada, el govern tindria l'oportunitat de fer que l'estructura de la taxa fos més eficient.