Euskadi i Galícia no es mouen
Les eleccions a Euskadi i Galícia han accentuat durant algunes setmanes la paràlisi política que viu l'Estat espanyol per la incapacitat d'aconseguir un acord d'investidura, però res del que ha passat a les urnes basques i gallegues no desencallarà aquesta situació de bloqueig. Ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez estan avui més a prop o més lluny del pacte que els podria portar a La Moncloa. El que sí que sembla més a prop que mai és la probabilitat d'una tercera convocatòria d'eleccions generals el mes de desembre, que suposaria el fracàs més important en els 40 anys de democràcia d'una classe política espanyola més pendent dels interessos de partit i personals que de complir l'encàrrec dels ciutadans que els han votat.
A Euskadi, Urkullu governava i ho continuarà fent i, a Galícia, Núñez Feijóo manté la majoria absoluta i acumula pes polític al marge de la corrupció del PP. El PSOE baixa per la irrupció de Podem al País Basc i d'En Marea a Galícia i se situa en els pitjors resultats de la seva història, com ja s'esperava i com passa a Espanya. Això debilitarà Pedro Sánchez davant dels seus barons més crítics en el comitè federal del PSOE d'aquesta setmana, però no farà que canviï el seu “no a Rajoy”.
El mapa electoral torna a deixar molt clar que Espanya és una cosa i que Euskadi i Catalunya en són una altra totalment diferent. El PSOE i el PP, partits que s'han repartit el poder i la jerarquia política durant els últims 35 anys a Espanya, seran la quarta i cinquena força política al Parlament basc, on hi torna a haver majoria absoluta nacionalista (PNB+EH Bildu); el mateix que passa al Parlament català, on Junts pel Sí i la CUP conformen una majoria independentista.