Municipis perseguits per l'Estat

La justícia, a instàncies de la delegació del govern espanyol a Catalunya, està processant 401 ajuntaments i càrrecs electes municipals. La justícia no ha obert causes perquè els edils hagin participat en operacions urbanístiques irregulars, perquè hagin atribuït contractes a empreses amigues o perquè hagin malbaratat els impostos de tots els veïns. No. La justícia actua contra aquests càrrecs electes perquè no han penjat la bandera d'Espanya, perquè han aprovat una moció a favor de la sobirania fiscal, perquè han pagat una quota a l'Associació de Municipis per la Independència, perquè han declarat “territori català lliure i sobirà” el seu terme municipal o perquè han obert les dependències el 12 d'octubre.

En el passat, la delegada del govern d'Espanya a Catalunya, amb una energia i dedicació mereixedores de millor causa, ja va portar altres ajuntaments a la justícia per raons semblants. Amb un èxit nul, cert; però ara hi ha un canvi de clima polític general, i no es pot excloure la possibilitat que la justícia vagi més enllà i doni un escarment a uns regidors i ajuntaments que, en realitat, es limiten a exercir la llibertat d'expressió i d'associació, consagrades a so de bombo i plateret a la Constitució espanyola.

Davant l'increment sostingut del sentiment independentista a Catalunya, hi ha qui va receptar que la millor manera d'entomar el fenomen era que l'Estat es fes més present al nostre país. Res a dir: la recepta funcionaria si l'Estat espanyol interpretés aquesta més gran presència en termes de diàleg i d'inversió. Però l'Estat només entén la fórmula de la manera de sempre. Ara com abans, amenaça, repressió i càstig.