Ordre en els contractes temporals

A mitjan setembre passat, Brussel·les va respondre a la consulta d'un tribunal de Madrid: el personal interí també té dret a indemnització en les mateixes condicions que el personal estable. El 5 d'octubre, el tribunal va emetre la primera sentència favorable a una treballadora del Ministeri de Defensa que, després d'encadenar contractes d'interinatge durant set anys, es trobava al carrer sense cap indemnització. Amb aquesta sentència s'establia el principi d'igualtat del qual tant es vanten determinats cercles polítics quan es tracta de fer la guitza a l'expressió democràtica de les idees que no agraden.

Però aquesta sentència va fer més encara, perquè va fer aflorar un problema molt greu: l'elevada taxa de contractes interins i temporals que hi ha a l'estructura laboral catalana i espanyola. La crisi econòmica va destruir molts llocs de treball estables que, en el moment de la recuperació, s'han substituït per contractes temporals. I això, per dos motius principals: per la incertesa en el futur i perquè oferien avantatges en relació amb els estables. Doncs bé: la sentència ha fet decaure tal avantatge.

És preocupant el fet que molts contractes siguin temporals no perquè l'empresari vulgui aprofitar determinats avantatges legals, sinó perquè l'activitat mateixa està subjecta a alts i baixos, tal com passa en el sector turístic. I això és indicador que la recuperació econòmica i laboral de Catalunya i Espanya és precària. La sentència pot convèncer molts empresaris que és millor anar cap a una estructura laboral estable. Això redundaria en una més gran confiança dels treballadors en el futur i tindria efectes positius en l'economia global.