El límit dels impostos catalans
L'avantprojecte de pressupostos de Catalunya per al 2017 fa una clara aposta per la dimensió social, amb un augment d'aportacions que, en paraules de Pere Aragonès, secretari d'Economia, suposarà la gairebé reversió total de les retallades imposades per la crisi. No menys important serà el capítol dedicat a la Sanitat, que també s'incrementarà. El govern confia a obtenir els ingressos necessaris per a aquesta i altres apostes socials per dues vies. La primera, amb nous impostos, com ara el que es vol aplicar a les begudes ensucrades i a una part de les activitats turístiques o de gran impacte social, dins de la mateixa línia dels països avançats. La segona, i de manera molt genèrica, amb l'eliminació de deduccions.
El govern ha après la lliçó del passat, en què el govern espanyol recorria sistemàticament contra qualsevol tribut català, com ara el que es volia aplicar als dipòsits bancaris. Ara, les fórmules fiscals seran jurídicament impecables. Però això no vol dir que aquests impostos no acabin al Tribunal Constitucional. Això s'explica perquè el govern del PP, més enllà de la pulcritud de la doctrina jurídica i fiscal, va promoure en la legislatura anterior –i és previsible que intenti continuar fent-ho en aquesta– un procés de recentralització. I així, si algun tribut resulta ser constitucionalment acceptable, la solució és fàcil: se'n crea un d'igual d'àmbit estatal però desactivat. I el català decau. Al capdavall, que Catalunya pugui quadrar els seus comptes o no ja no depèn de l'entesa de Junts pel Sí i de la CUP, sinó de la voluntat del govern espanyol. Comprovarem aviat si vol diàleg o només és una gesticulació més. En qualsevol cas, una nova mostra de dependència que ens ha de fer reflexionar a tots.