La gran decepció europea
Sacsejada pel terrorisme islamista, per la impotència davant la crisi dels refugiats i per la creixent onada dels populismes, Europa afronta un incert horitzó electoral que demà comença amb el referèndum d'Itàlia i amb les eleccions presidencials d'Àustria. En el primer cas, el primer ministre Matteo Renzi s'ho juga tot a una carta perquè, si la seva proposta de reforma de les atribucions del Senat és rebutjada, plegarà. Els mercats financers ja tremolen davant aquesta possibilitat, perquè una etapa d'inestabilitat a Itàlia –un dels fundadors de la Unió Europea– és l'últim que ara es necessita. Pel que fa a Àustria, tot es decidirà entre el candidat ecologista, Alexander van der Bellen, i el candidat de l'extrema dreta, Norbert Hofer, que compta beneficiar-se de la seva política radicalment contrària a la immigració.
La renúncia de François Hollande a presentar-se a la reelecció a la presidència de l'Estat francès afegeix encara un altre element inesperat als comicis que se celebraran a l'abril, en primera volta, i al maig, en segona. Colpejat per la incapacitat de remuntar la situació econòmica, sobretot per les creixents xifres d'atur, i acusat de manca de carisma a l'hora de gestionar les grans crisis nacionals, com els atacs terroristes a la discoteca Bataclan o al passeig de Niça, Hollande se'n va obrint pas al primer ministre, Manuel Valls. El relleu del cartell electoral socialista, però, parteix de la dificultat de fer front al candidat de la dreta, el cada vegada més popular François Fillon. Novament, qui es frega les mans és l'extrema dreta, liderada per Marine Le Pen, un altre dels populismes que aspiren a escombrar vots entre l'electorat d'aquesta Europa tan decebuda amb ella mateixa.