El fracàs de la reforma laboral
La nova queixalada del Ministeri d'Ocupació al fons de reserva per afrontar els pagaments de les pensions durant aquest mes de desembre és una d'aquelles decisions que torna a despertar el fantasma de la recessió econòmica. Durament castigada per les xifres de l'atur –que altra vegada va pujar el mes de novembre passat– la tresoreria de la Seguretat Social acaba de necessitar el salvavides de 9.500 milions d'euros que el govern espanyol ha obtingut d'una guardiola que hauria de ser intocable. Els mateixos que amb la complicitat del PSOE ens van vendre les bondats d'una reforma laboral que va provocar grans retallades en els drets dels treballadors són ara els que amb aquesta mena de decisions reconeixen el fracàs de la nova legislació.
La reforma laboral va servir per rebaixar el preu de les indemnitzacions per acomiadament i per precaritzar els contractes, però en canvi no ha suposat cap estímul remarcable en la creació de llocs de treball, un dels principals indicadors de la suposada recuperació econòmica. En aquest context, conscients que el PP està entre l'espasa de l'austeritat i la paret de la destrucció de llocs de treball, els parlamentaris del PSOE han aconseguit que prosperés la seva proposta d'augment del salari mínim. Així, el PP s'avé a contribuir, encara que sigui de manera insuficient, a millorar els ingressos de la Seguretat Social per vies ordinàries. És clar que tot plegat no pot amagar els interessos reals que s'amaguen al darrere de l'acord: els socialistes adquireixen protagonisme i els populars se'n serveixen per projectar la sensació que els tenen collats. Mentrestant, les retallades imposades des de Brussel·les obliguen l'executiu a dissenyar nous impostos, el recurs fàcil.