Carta magna i raó democràtica
Ja fa trenta-vuit anys que es va aprovar la Constitució espanyola, un text nascut en aquell moment de la necessitat d'apuntalar una democràcia però que ara s'ha demostrat que és una cotilla per a les legítimes i democràtiques aspiracions de bona part de la ciutadania catalana. Aquella carta magna que havia de garantir els drets i les llibertats dels ciutadans ha acabat sent utilitzada precisament com l'eina principal per limitar aquests drets, impedint als catalans poder decidir sobre el seu futur. En democràcia qualsevol constitució que vulgui mantenir el seu esperit de protecció dels drets i les llibertats ha de ser prou flexible per anar adaptant-se a les circumstàncies, però aquest no ha estat el cas. Lluny d'això se n'ha fet un ús partidista, interpretant-la des del centralisme més reaccionari, convertint-la així en un marc jurídic obsolet per a les aspiracions nacionals de la majoria dels catalans.
La Constitució espanyola s'ha convertit, gràcies a la rígida i interessada lectura que se n'ha fet, en un impediment per al procés polític engegat a Catalunya en els darrers anys. S'ha utilitzat com l'eina per imposar l'imperi de la llei per damunt de la raó democràtica, convertint-la, tal com apunta l'AMI, en una presó per a la democràcia.
I ara que el PP no té la majoria absoluta creixen les veus, sobretot entre les forces polítiques espanyoles a l'oposició, per reformar un text que fins no fa gaire era intocable. L'operació per posar al dia el text aprovat el 1978, però, ha de preservar la unitat d'Espanya, la seva sobirania i la igualtat de tots els espanyols. Dit d'una altra manera, es tracta de blindar el model d'Estat dibuixat al 78 i dificultar encara més el camí encetat cap a l'Estat propi.