La utilitat i els límits del PISA

El sistema escolar de Catalunya ha experimentat una notable millora en matemàtiques, ciències i llengua, segons l'avaluació integral d'alumnes del 2015 (PISA, per la seva sigla en anglès), i a més ha superat la mitjana d'aquesta prova normalitzada, en la qual hi participen 71 països. Tota la comunitat educativa examina amb molta atenció aquest estudi perquè avalua no tant els coneixements que s'aprenen de memòria com l'ús que se'n fa. A més, l'informe PISA no només és útil per conèixer la competitivitat dels instituts, sinó que a més està esdevenint un indicador avançat de l'èxit educatiu i laboral d'un país.

El risc davant aquests informes que classifiquen els països segons els resultats dels seus escolars és que s'utilitzin per a una finalitat diferent d'aquella per a la qual van ser concebuts. És correcte usar-los per millorar el sistema escolar o per avaluar l'evolució dels esforços que es fan. Per exemple, si Catalunya ha obtingut ara millors resultats que en el passat vol dir que els esforços de la comunitat educativa, amb retallades i tot, van en la bona direcció. Per contra, s'equivoquen els països que utilitzen els resultats per culpabilitzar els professors. Això no millora res i causa intranquil·litat i frustració, el contrari del que necessita un bon sistema escolar.

Sobre l'informe PISA s'ha de fer una precisió més: l'estudi avalua algunes competències, però no totes. Avalua l'ús de les matemàtiques, les ciències i la llengua, però no altres competències, com la intel·ligència social i emocional, o la capacitat d'empatia; habilitats igual d'importants que les altres en el món laboral actual. L'informe PISA és important, però sempre que es llegeixi en els seus justos termes.