Els silencis d'Europa amb Turquia
El govern de Turquia ha reaccionat, de moment, a l'atac terrorista que dissabte a la nit va causar la mort d'almenys 44 persones, 30 de les quals policies, amb la detenció d'uns 200 membres del Partit Democràtic dels Pobles, prokurd, d'esquerres i amb representació parlamentària. Per tant, utilitzant un sil·logisme que és ben conegut a l'Estat espanyol, aquestes persones serien una mena de braç polític del PKK kurd, al qual les autoritats acusen d'estar al darrere de l'atemptat mortal i, per tant, mereixedores de persecució judicial.
Arran del fallit cop militar, el 15 de juliol passat, el president Erdogan va iniciar un procés de depuració contra els que ell considerava enemics de l'Estat turc. Aquesta depuració ha afectat no només funcionaris, sinó la resta de la societat civil, polítics i periodistes inclosos. Erdogan, escudant-se en una situació d'excepcionalitat que no està resolent les causes socials del cop d'estat fallit, s'està dedicant a acumular poder. Una acumulació que queda reflectida en la pròxima Constitució, amb una deriva clarament presidencialista.
Hi ha veus parlamentàries a Europa que han reaccionat i reaccionen amb preocupació davant aquest canvi polític a Turquia que l'atemptat no farà sinó exasperar. Però Erdogan ha recordat a Europa que té a les seves mans causar el caos, si obre les fronteres als refugiats que els governs europeus rebutgen. I Europa calla. Ho fa no només pels refugiats, sinó també per la posició geoestratègica de Turquia, perquè fa de barrera efectiva contra Estat Islàmic i perquè el seu govern està refent les relacions amb Rússia. Al capdavall, als interessos dels EUA i d'Europa els convé un Erdogan autoritari.