No és només la declaració de Forcadell
Carme Forcadell, presidenta del Parlament, el màxim representant de la sobirania dels catalans, declara avui davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'acusació? Haver consentit que una majoria de diputats debatessin una qüestió que no és del gust de la metròpoli. És a dir, haver permès que els parlamentaris fessin la seva feina. És a dir, haver-se rebel·lat contra la pretensió de Madrid que hi ha idees que no es poden discutir, que no es poden debatre. ¿I després encara es vanten que la democràcia espanyola és un exemple al món? No pas als ulls de democràcies amb segles de tradició a la seva esquena, que aquests dies estan expressant la seva sorpresa pel cas.
El cas no afecta només Carme Forcadell, sinó també tots els que creuen en la democràcia i en la separació de poders. Massa sovint hi ha situacions que segur que són impecables des del punt de vista de la pràctica legal, però que l'opinió pública rep com un ús partidista de la justícia. Portar Carme Forcadell a judici és un perillós precedent, però concorda amb la retallada de drets democràtics que ha caracteritzat i caracteritza el govern del PP. Sorprèn, en aquest punt, que des d'Espanya no hi hagi moltes més veus que protestin per aquest fet. Sorprèn que s'entengui el cas Forcadell com un afer propi dels catalans, que no té res a veure amb la democràcia, i que, al capdavall, s'ho estava buscant. Tal és el discurs que s'està construint a Madrid, preparant accions futures.
La solidaritat amb Forcadell avui i sempre no és una qüestió de partit, ni de sobiranisme. No és només un afer nacional. És defensar la democràcia. La nostra dignitat personal exigeix ser al seu costat.