La ferida que es tanca a Pearl Harbor

Ha calgut que passessin setanta-cinc anys perquè un president dels Estats Units visités Hiroshima i perquè un primer ministre japonès visités Pearl Harbor, dos escenaris que simbolitzen la devastació de la Segona Guerra Mundial al Pacífic. Durant la trobada que Shinzo Abe i Barack Obama han celebrat a Hawaii, davant del monument que recorda els infants de marina morts durant el bombardeig nipó, els dos mandataris han fet una crida per tal que no es repeteixi mai més aquell horror. Un compromís que adquireix gran importància perquè prové dels governants de dues potències però que, desgraciadament, pot quedar només en bones paraules.

L'acte que ha escenificat la reconciliació dels dos antics rivals coincideix amb la polèmica arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, que durant la campanya electoral va emprar un llenguatge bel·licista i de confrontació que s'allunya de la política conciliadora que el seu predecessor ha desplegat en l'escenari internacional. I, sobretot, coincideix amb l'amenaça d'una nova escalada nuclear verbalitzada pel mateix Trump i també pel president rus, Vladímir Putin.

El rastre de sang i de dolor que la maquinària de la guerra va deixar a Hawaii i a les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki –i en tantes altres batalles– era una ferida que calia tancar, malgrat que en els seus discursos Abe i Obama han evitat demanar perdó. Les seves ofrenes i les seves paraules permeten tenir esperança en la capacitat de reconciliació fins i tot entre aquells que en el passat van ser enemics ferotges. Les guerres treuen a fora el pitjor de les persones i a l'hora de fer la pau les tornen a posar a prova. Sobretot per fer-la i per mantenir-la.