Alternativa a la restricció del trànsit

Després dels exemples de París, Roma, Milà i, fa uns pocs dies, Madrid, l'Ajuntament de Barcelona, amb tota probabilitat, acabarà aplicant aquest any algun tipus de restricció de la circulació en els moments d'alta concentració de diòxid de nitrogen. Aquest gas prové de la combustió de motors de vehicles envellits. El que no sembla probable és que l'Ajuntament opti per la fórmula de Madrid –és a dir, permetre la circulació d'unes matrícules determinades i en dies alterns– perquè això no té res a veure amb la capacitat contaminadora. En aquest cas és més útil identificar els vehicles nets i deixar-los circular, i impedir el trànsit dels més contaminants. Del que es tracta és que el dispositiu estigui ben planificat per evitar trasbalsos innecessaris. Per exemple, que les restriccions no afectin els autònoms que necessiten el seu vehicle per treballar ni les persones que el necessiten amb causa justificada.

Però amb una bona planificació no n'hi ha prou. En els casos d'alta contaminació –i Barcelona en podria tenir dos o tres a l'any– totes les persones que hi viuen a l'entorn i que han de passar per la ciutat per motius laborals o de trànsit han de saber que hi ha una alternativa. I, en aquest punt, cal valorar l'experiència d'altres ciutats, que decreten que el transport sigui gratuït quan es limita el transport privat. Ara bé: aquesta alternativa, en el cas de les poblacions i ciutats pròximes a Barcelona, és el servei de rodalies. Un servei que, no cal repetir-ho gaire, és lluny de ser bo. Restringir la circulació de vehicles mentre no hi hagi un bon servei de tren és poc més que posar el carro davant dels bous. Cal redoblar la pressió perquè tal despropòsit se solucioni, tal com Foment ha promès –sense voluntat de complir– durant molts anys.