Consumidors i comerços equilibrats

El govern va aprovar dimarts el nou projecte de llei del comerç, que ara haurà d'iniciar el seu tràmit parlamentari. Aquest projecte de llei liberalitza el calendari de rebaixes, amplia el nombre d'hores que els establiments podran romandre oberts i prohibeix la venda agressiva a domicili o per telèfon. Però el factor fonamental és que el projecte torna a incloure en el seu articulat alguns articles que el Tribunal Constitucional va eliminar de la llei anterior, la 3/2014. El projecte fixa un nombre màxim d'hores d'obertura per sota de les 90 que regeixen a Espanya, determina que els establiments hauran d'estar obligatòriament tancats alguns dies i delimita l'horari d'atenció entre les 7 del matí i les 10 de la nit.

Amb aquest projecte, el govern intenta equilibrar els interessos dels consumidors amb els de la xarxa comercial. És a dir, es vol preservar el que ara s'anomena comerç de proximitat. Amb una llei com l'espanyola, aquests comerços quedarien sentenciats i, al capdavall, aniríem cap a un model en el qual només els grans centres comercials prosperarien. Però el preu que es pagaria en llocs de treball i articulació de les ciutats seria elevat. El concepte de sostenibilitat, que tant es defensa des d'alguns fòrums, també implica la protecció d'aquesta xarxa del petit comerç.

La futura llei de comerç, però, haurà de ser prou flexible per adaptar-se als canvis que s'estan produint i que es produiran en el procés de distribució de les mercaderies al consumidor i entomar altres fenòmens emergents. També servirà per comprovar si la tan repetida oferta de diàleg és real –i, per tant, es negocia la llei en comptes de portar-la al TC– o si és una simple operació cosmètica.