Mobilització ferma, cívica i massiva
Tot i que ja va començar a fer-se visible al carrer a partir de l'any 2010, és a partir del 2012 que Catalunya viu manifestacions massives en cada Diada i que, encara més important, centenars de milers de persones comencen a organitzar-se per aconseguir la independència de Catalunya. És aquesta societat civil la que ha empès el procés, la que ha anat, fins i tot, un pas endavant dels polítics. I és aquesta societat civil organitzada la que serà fonamental des d'ara i fins al final del procés; ho serà perquè el seu alè és el que ha de fer que els polítics no afluixin i, també, perquè els polítics sense la gent tampoc poden tirar endavant. Avui, davant d'un judici polític al que va ser el president de la Generalitat, Artur Mas, i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, hi ha una nova oportunitat perquè el moviment sobiranista mostri el seu múscul. I ben segur que ho farà.
La d'avui, a més, ha de ser, de nou, una demostració de civisme. Les mobilitzacions independentistes d'aquests anys, tant en la Diada com en resposta als diferents atacs judicials de l'Estat, n'han estat un exemple, un exemple destacat per tothom arreu del món. Aquesta és la revolució dels somriures, i ho ha de continuar sent; i això no vol dir que no hi hagi fermesa absoluta en les decisions i actuacions en defensa de la democràcia. I aquesta actitud –cívica però ferma en la defensa dels valors– també s'ha de mantenir avui tot i els intents de desestabilització de l'Estat dels darrers dies. El govern del PP es torna a mostrar com és i ha donat per enterrada l'operació d'imatge que havia ideat per acabar oferint alguna inversió a Catalunya i ja parla obertament de mesures coercitives contra el dret a decidir. Res ha de desviar el país del seu camí.