No només són els plans de pensions
Dimecres la comissió del Pacte de Toledo va sentir propostes per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Es tractaria d'ajornar encara més l'edat obligatòria de jubilació laboral i incentivar la subscripció de plans de pensions privats. No és res que no s'hagi sentit a la comissió en altres ocasions. La novetat és que qui va formular aquests propostes era Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya. Els diferents governs ja han ordenat diferents mesures, però són insuficients.
La qüestió de les pensions és simple i complexa alhora. Simple, perquè és aritmètica pura. En principi, si no hi ha un gran fenomen migratori, ara ja es coneix bé la piràmide demogràfica dels pròxims anys, i també es pot fer una previsió sobre les variacions del mercat laboral. La Seguretat Social sap on és el punt crític. Però també és un problema complex per la seva dimensió social. Hi ha milions de pensionistes. N'hi ha prou per provocar una crisi social, segons el que es faci.
Les solucions, sobre el paper, són conegudes: ajornar l'edat de jubilació, treure dels Pressupostos totes les prestacions no laborals, fer que perdin poder adquisitiu, etcètera. També es poden incentivar fiscalment els plans de pensions privats, però hi ha un gran problema: l'economia espanyola s'ha recuperat els últims anys gràcies a una forta reducció dels salaris, i no sembla que s'hagin de recuperar en un futur immediat. Sembla difícil, doncs, que una part important de la població es pugui permetre fer un pla de pensions. És cert que s'han de prendre moltes mesures per garantir les pensions, però entre aquestes, una de no menor ha de ser generar llocs de treball ben pagats i millorar els salaris.