Cas Pretòria, el judici a un model
L'Audiencia Nacional comença a jutjar avui l'anomenat cas Pretòria, la presumpta trama de corrupció urbanística que va esclatar a Catalunya l'octubre del 2009 i per la qual s'asseuran al banc dels acusats onze persones, entre les quals, i assenyalades pel jutge Pablo Ruz com als màxims responsables de la xarxa, l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l'exdiputat socialista Luis Andrés García, ‘Luigi', i els dos ex-alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. A diferència de l'altre gran cas de corrupció que es jutja aquests dies a Catalunya, el del Palau, cap dels quatre admet haver fet res il·legal i defensen que es van basar en la idea que les lleis permetien la forma de treballar que ara es jutja. I justament aquesta serà una de les claus del judici: si els responsables polítics van cobrar res, això seria il·legal, però, era il·legal posar d'acord particulars per fer obres? Era èticament reprovable, segur, entre altres raons perquè la línia entre fer gestions legals i aprofitar aquestes gestions per afavorir particulars seria molt i molt fina.
El cas Pretòria el va iniciar l'exjutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, inhabilitat per haver ordenat escoltes il·legals en el cas Gürtel i que va mentir quan va dir que cap dels independentistes catalans torturats en la seva operació del 1992 les havia denunciat. Les actes de les declaracions, ara ja públiques, el desmenteixen. Garzón tampoc va prendre cap mesura per evitar que els detinguts del cas Pretòria patissin “la pena del telenotícies” en ser enregistrats mentre els traslladaven a la presó. Des del canvi del jutge instructor, onze persones han deixat d'estar imputades. Ara el tribunal haurà de fallar sobre una forma de fer, política i urbanística, que va marcar una època.
