Un PSOE vigilat per la vella guàrdia
La proclamació de la candidatura de Susana Díaz a la secretaria general del PSOE s'ha convertit en una apel·lació a les glòries passades en un intent d'oferir a la militància la falsa renovació d'un missatge avalat per la vella guàrdia. La fotografia de la candidata envoltada de tres ex-secretaris generals, Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba i José Luis Rodríguez Zapatero, i també d'altres antics pesos pesants de la direcció socialista, resumeix sense necessitat de cap més comentari el sentit d'una operació que va començar amb la defenestració de Pedro Sánchez. Però no és només la posada en escena que sona a antiga, és sobretot el contingut del discurs de Díaz el que resulta poc engrescador i gens creïble.
De portes enfora la candidata més afí a la gestora insisteix a tancar ferides i assegura que Sánchez no és l'enemic a batre. De portes endins, tots els esforços se centren a debilitar les possibilitats de l'ex-secretari general, sobretot després que el miratge del seu retorn hagi esdevingut una realitat preocupant, tenint en compte la facilitat amb què ha reunit suport econòmic i amb què ha omplert els primers actes de la precampanya. Perquè el discurs de Sánchez sí que aporta, almenys en teoria, dues novetats programàtiques contundents: un viratge nítid cap a posicions d'esquerres i un major respecte per al dret a decidir dels catalans.
La voracitat integradora de Díaz passa per vampiritzar també el PSC, encara que el partit liderat per Miquel Iceta es posicionés clarament al costat de Sánchez abans de la seva caiguda. La situació ha canviat i la presència de socialistes catalans en l'acte de Díaz deixa en l'aire el paper del PSC.