Persistència judicial en el cas Coma

L'Audiencia Nacional ha conclòs que Joan Coma, regidor de la CUP a Vic, no va cometre cap delicte de sedició quan va convidar a la desobediència en un ple municipal que debatia una moció en suport de la consulta del 9-N. Que aquest delicte no s'havia comès era obvi –no hi va haver cap incitació a un alçament col·lectiu i violent contra l'autoritat–, però calia fer anar Joan Coma a Madrid perquè aquell acte judicial era part de l'escenificació del govern espanyol davant dels seus votants per transmetre un missatge de duresa al separatisme.

Cas tancat, doncs? Ni molt menys. Perquè l'Audiencia Nacional ha enviat la causa als jutjats de Vic perquè investigui si Joan Coma és culpable dels presumptes delictes de desobediència i prevaricació. És a dir, que el tribunal de Madrid ja està dient al de Vic de què ha de ser acusat el regidor de la CUP. L'Estat no pensa afluixar la pressió contra l'independentisme. Però voler resoldre als tribunals el que s'hauria de solucionar amb més democràcia és un error. Cada dia s'hi acumulen evidències, però el govern espanyol és presoner de la vella política, que no ha evolucionat al compàs de la societat. D'aquí deriven els seus clamorosos errors.

Però utilitzar els tribunals per fer política no pot sortir gratis. Per això, l'associació Drets ha presentat una querella contra els jutges del TC que van avalar una reforma perquè aquesta institució incorporés la funció sancionadora, creada expressament per aturar un procés que l'Estat no és capaç de solucionar amb usos democràtics. Madrid se'n riurà, com fa sempre. Quan el que hauria de fer és iniciar un diàleg amb voluntat de solucionar problemes que amb la seva ineptitud no para d'engrandir.