Una vella ambigüitat
Els partits polítics tenen la missió de canalitzar les pulsions de la societat i plantejar solucions als problemes de la gent i als reptes del país. La foto dels partits en qualsevol país democràtic pretén ser un reflex de la societat. En aquest sentit, el naixement del nou partit dels comuns liderat per Xavier Domènech i Ada Colau fa que la foto catalana sigui més fidel a la realitat, i això és positiu, com també ho és que l'esquerra catalana tingui un partit capaç de reconèixer, proclamar i defensar el caràcter nacional de Catalunya i, per tant, la seva sobirania política.
La nova formació emergeix diàfana en algunes coses però no tant o gens en d'altres. La confluència de les esquerres inclou Iniciativa (ICV), Esquerra Unida (EUiA), Barcelona en Comú i el sector crític de Podem, amb la benedicció de Pablo Iglesias, líder de Podemos a Madrid. En canvi, la direcció del partit morat a Catalunya (Dante Fachin) ha posat més condicions que facilitats i n'ha quedat fora. Una situació tèrbola que el nou partit farà bé d'aclarir aviat si no vol néixer coix i alimentar la tradicional divisió de les esquerres.
L'estratègia de la direcció passa per consolidar una base al més amplia possible, sense perdre el votant federalista, ni l'independentista, i amb aquest objectiu rescata la tercera via a base de “sobiranies compartides”, “fraternitats” i “un estat plurinacional”, que topa frontalment amb el mateix concepte d'Espanya, la seva realitat sociopolítica i la seva tradició secular. En aquest moment històric, Catalunya vol decidir el seu futur votant sí o no a la independència, sabent que el sí vol dir República Catalana i el no vol dir l'Espanya que coneixem. Tots els partits catalans tenen una posició inequívoca sobre això, excepte els comuns, i aquesta és una ambigüitat massa vella per a un partit tan nou.