Turquia, més lluny d'Europa
Turquia celebra avui el referèndum que l'allunya encara més de la seva intenció d'ingressar a la Unió Europea. L'acumulació de poders presidencials que planteja la reforma constitucional sotmesa a sufragi no encaixa amb el perfil dels governs europeus ni amb el control de poders que estableix el seu funcionament. A la pràctica, la reforma consolida unes atribucions amb uns tics autoritaris que Erdogan ha accentuat a partir del fallit intent de cop d'estat. Per exemple, més capacitat executiva sense necessitat de passar pel Parlament.
A l'hora de posar els pros i els contres a la balança, però, el president turc ha optat sense dubtar-ho per enterrar la Constitució del 1982 i substituir-la per un text fet a mida de les seves ambicions. Com a preàmbul de tot plegat, hi ha els efectes de la immensa purga desencadenada després de l'obscur intent de desplaçar-lo del poder, una repressió que ha dut a la presó militars, periodistes, jutges i opositors en general. Però el resultat de la consulta, a la qual estan convocats 58 milions de ciutadans, és incert. Els sondejos fixen el percentatge d'indecisos entre el deu i el vint per cent però els oficialistes temen que la por mantingui oculta una important intenció de vot contrària al canvi. En cas que aquesta tendència es consolidés, el revés seria aleshores sever per al govern actual.
Mentrestant, Erdogan ha reforçat el control sobre el país i confia a validar la reforma constitucional després d'enfortir també el seu vincle amb els interessos europeus. L'acord establert amb la UE per frenar l'entrada de refugiats li ha donat, en aquest sentit, oxigen polític i li ha permès presentar-se davant els turcs com algú imprescindible.