Opinió

Ara no és moment de distraccions

Catalunya s'acosta ràpidament a un moment molt complex. Un moment en el qual els seus ciutadans seran cridats a decidir democràticament i sense que ningú altre interpreti el seu paper amb enquestes ‘prêt-à-porter', sobre quin ha de ser el futur del país. És a dir, si Catalunya ha de ser un estat dins de la UE o si ha de continuar, com fins ara, dins d'Espanya. Ara hi ha dos fets evidents. Primer, que el país té una gran majoria social a favor de la consulta. Segon, el poder innegable de l'independentisme.

L'Estat ho sap, i per això utilitza totes les eines possibles per desgastar la unitat sobiranista. Sap que és impossible que aquells que volen l'adhesió incondicional i indestructible amb Espanya arribin mai al govern català en solitari, i per tant es veu obligat a canviar d'estratègia: debilitar el front independentista. Per aconseguir aquest objectiu no s'estalvia ni s'estalviarà esforços.

Per això l'Estat i totes les seves eines, incloent les mediàtiques, magnifiquen i remarquen qualsevol incident, per menor que sigui, que pugui desgastar la unitat. Com si una opinió expressada en un cercle reduït portés l'independentisme a l'apocalipsi. Els que esperen tal cosa –confonent un cop més els desitjos amb la realitat– demostren no entendre la realitat del moment. Són els mateixos que no entenen per què l'independentisme ha crescut tant en pocs anys. Però qualsevol incident passat o futur queda empetitit davant l'hora crucial amb què s'enfrontarà el nostre país ben aviat. Per tant, és obligació dels que creuen en Catalunya no embrancar-se en debats estèrils i concentrar-se en el que interessa: és a dir, que els catalans puguin expressar lliurement la seva opinió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.