Els falsos pretextos del terrorisme
Londres va tornar a passar dissabte a la nit unes hores de pànic arran d’un atac terrorista amb furgoneta que recordava el que va succeir a la capital britànica el març passat. El succés va causar una gran commoció en el món occidental perquè les seves principals capitals se saben vulnerables davant aquest terrorisme que no necessita gran finançament per matar. N’hi ha prou sabent conduir i utilitzar un punyal, i tenir una dosi màxima de fanatisme. Els fets causen gran commoció per la seva proximitat i perquè ens toquen de prop, però això no ens ha de fer oblidar que el major nombre de víctimes dels fanàtics que s’escuden en Al·là són musulmans.
La composició dels nous terroristes a Europa posa en qüestió la idea que els atacs són una reacció al colonialisme, les humiliacions i els errors en les polítiques d’integració. Aquests elements hi poden influir, però en realitat són pretextos per justificar crims. El nou terrorisme no es pot entendre si no s’entoma com un fenomen sectari, i és en aquest punt que s’ha d’actuar.
Theresa May ha tingut l’única reacció que podia tenir: és a dir, que aquest atemptat no posarà en qüestió les eleccions de dijous, tot i que és segur que ja ha influït en l’ànim dels electors. Davant els corrents relativistes que afirmen que no hi ha cap idea superior a una altra, cal aplaudir el gest de May: la democràcia i la pau sempre seran valors superiors als d’aquells que volen destruir la convivència amb la violència. Però, alhora, això no s’ha de convertir en un pretext per limitar la llibertat, endurir les polítiques d’immigració i estendre la sospita sobre els veïns musulmans, perquè això seria regalar una victòria al terrorisme.