Participació, la clau de la legitimitat
El diumenge 1 d’octubre, els catalans amb dret a vot seran cridats a expressar a les urnes, el màxim símbol de la democràcia, si volen que el seu país es converteixi en un estat independent en forma de república o si prefereixen que segueixi com fins ara, sent una autonomia dins de l’Estat espanyol. És a dir, si volen que canviï la relació política de Catalunya amb Espanya o si ja els està bé la situació actual.Més enllà de qualsevol consideració sobre el sentit del vot el pròxim primer d’octubre, el que donarà valor i reconeixement internacional al referèndum serà el compliment d’almenys dues condicions: primera, que sigui tan pacífic, ordenat i garantista com ho va ser la consulta del 9 de novembre passat; i, segona, que hi hagi una gran participació. El que va legitimar la consulta del novembre, més que els vots positius, van ser els negatius. És a dir, les persones que van considerar que Catalunya havia de romandre a Espanya i van anar fins a una urna per defensar-ho.
Només des de la miopia política –real o volguda– es pot defensar que el sobiranisme perd força a Catalunya, com encara va tenir la temeritat d’afirmar ahir el ministre portaveu espanyol Íñigo Gómez de Vigo. Hi ha una manera molt fàcil d’esbrinar si l’independentisme es desinfla o no: preguntant-ho a la ciutadania. Per què s’hi resisteix el govern espanyol? Perquè és presoner de les seves paraules.
Cap sorpresa: el govern espanyol rebutja el referèndum i actuarà quan hi hagi la convocatòria formal. L’actuació no serà violenta... si no és que Espanya aspira a ser expulsada de la Unió Europea. Una intervenció que, a més, no resoldrà el conflicte. Un conflicte que el mateix PP va causar en portar el tercer Estatut al Constitucional, aprovat en referèndum a Catalunya i al Congrés dels Diputats, que pel que es veu és la seu màxima de la sobirania espanyola només quan convé. La porta està oberta a la negociació, encara. Però el PP sap que qualsevol gest cap a Catalunya que es pugui interpretar com una cessió causarà una revolta interna. Passa quan es confon l’interès de vol gallinaci del partit amb el de l’Estat.