Setze anys de guerra a l’Afganistan

Setze anys després de la invasió de la coalició internacional liderada pels Estats Units, l’Afganistan continua enfangat en el caos i la violència. La intervenció, decidida per l’aleshores president George Bush fill en resposta als atacs contra les Torres Bessones de Nova York, pretenia neutralitzar Al-Qaida, especialment el seu líder Ben Laden, però malgrat l’impressionant desplegament militar, els objectius es van aconseguir només a mitges. Setze anys després, Ben Laden és mort i l’amenaça d’Al-Qaida s’ha reduït, però els errors del passat han donat oxigen a un nou enemic, l’autoanomenat Estat Islàmic, que ha demostrat una capacitat encara més mortífera a l’hora d’atemptar contra la població civil.

Ara el president dels Estats Units, Donald Trump, ha aprofitat el trist aniversari per concretar la seva política a la regió i, en vista dels plans que ha anunciat, no hi ha gaire motius per creure en una pacificació del país. Contravenint el que havia assegurat durant la campanya electoral, Trump s’ha compromès a reforçar la presència militar, convençut que la retirada anticipada de l’Iraq va ser el desencadenant de l’ascens d’Estat Islàmic. Però hi ha una raó més poderosa que el suposat intent d’esmenar errors del passat: la situació geoestratègica de l’Afganistan pràcticament fa impossible que els Estats Units renunciïn a tenir-hi presència militar. En primer lloc, perquè el país fa frontera amb la Xina, amb països d’influència russa i amb l’Iran, la bèstia negra de la Casa Blanca. En segon lloc, perquè la riquesa de recursos minerals resulta massa llaminera per deixar escapar l’ocasió de ficar-hi cullerada. Sobretot, tenint en compte que durant aquests anys la missió militar ha costat set-cents mil milions de dòlars.