Recursos per integrar els menors

Un dels tòpics més repugnants que s’han sentit els últims dies per explicar el fet que els autors dels atemptats fossin joves nascuts a Catalunya ha estat que si al nostre país hi ha tants musulmans és perquè se’ls va atraure en detriment dels immigrants hispanoparlants. Tot, per motius polítics. El que s’insinua amb aquesta fal·làcia és que tenim el que ens hem buscat. L’argument és tant fastigós que no val la pena entretenir-se a rebatre’l. Perquè a més, l’única realitat és que si Catalunya té una població magribina més alta és per la mateixa raó que té més immigrants o immigrats que qualsevol altre territori d’Espanya: és una societat molt dinàmica, amb una taxa d’atur més baixa i que ofereix moltes més oportunitats que altres llocs.

Catalunya és un pol d’atracció. També, per a molts joves que arriben no dins d’una família, sinó pel seu compte. Es tracta d’un fenomen que es va detectar fa una vintena d’anys, que continua en l’actualitat i que encara augmentarà en els pròxims anys. La majoria arriben amb la intenció de treballar o de marxar a un altre país. Només una minoria no aspira a integrar-se. Tots han de ser atesos pel serveis socials de Catalunya, com correspon a un país europeu modern que respecta els drets humans. Però aquests joves representen un repte important per a les nostres autoritats i els nostres serveis. El repte és aconseguir la seva integració plena, un objectiu que només es pot aconseguir amb una bona formació i amb el suport total de tots els agents socials. El moment actual és molt crític i la islamofòbia és un perill que la societat catalana està conjurant d’una manera exemplar però que és latent. I no és cap secret que la integració necessita més recursos humans i materials.