Un dret més a prop de ser una realitat

El Parlament, segons totes les previsions, ha d’aprovar aquesta setmana les anomenades lleis de desconnexió. El govern espanyol no perdrà temps i les portarà de manera immediata al Tribunal Constitucional, que, amb una celeritat digna de millor causa, les anul·larà. El president Carles Puigdemont, com altres consellers i diputats, ha manifestat que la preparació del referèndum és absoluta i que no es farà cap pas enrere. Serà un acte de desobediència? Sí: contra les autoritats espanyoles; però no contra majoria parlamentària catalana. Aquesta és l’actitud que ha de garantir que el dia 1 d’octubre puguem decidir si volem canviar o no la nostra relació amb Espanya.

Mariano Rajoy té mala peça al teler. Ha promès tantes vegades que el referèndum no se celebrarà que quan la cita es concreti no tindrà altre remei que dimitir. Alhora, no pot donar un cop de peu al tauler d’escacs perquè tal acte l’inhabilitaria als ulls dels països occidentals, on els problemes se solucionen amb política. Per això Rajoy promet “proporcionalitat” en la resposta, però els catalans sabem que la “proporcionalitat” sempre va acompanyada de voluntat d’humiliar. Mentrestant, el govern espanyol i alguns altaveus mediàtics repeteixen que el fet que els catalans vulguin votar és un atemptat a la democràcia. Hilarant.

El PSOE proposa que es constitueixi una comissió per avaluar i modernitzar el model territorial. Una proposta aigualida per no molestar el PP i perquè el PSOE no sigui acusat de treballar per la fractura d’Espanya. El PSOE ha fet altres promeses que encara romanen en la nostra memòria i que van quedar en poc o en res. No és hora ara de dubtes ni distraccions.