La clau de volta de la sobirania
El govern acaba d’enllestir el desplegament territorial i competencial de l’Agència Tributària de Catalunya. Que aquesta ha de ser una estructura clau de volta fonamental en la futura república, si així ho decideixen els electors, és fàcil d’entendre: al capdavall, una de les raons que explica la revifada de l’independentisme és el reiterat desequilibri fiscal de l’Estat en perjudici de Catalunya. Per ara, l’Agència gestiona els tributs propis i cedits. També en recapta alguns de l’Estat, que són transferits a la Hisenda espanyola. Igual que la Hisenda espanyola transfereix els tributs cedits que els particulars o les empreses l’hi puguin liquidar.
Hisenda coneix aquest protocol. Però això no obsta perquè, poques hores després de la presentació del desplegament de l’ACT, Hisenda fes una nota amenaçant amb tot el pes de la llei –fins i tot la penal– aquells contribuents que se’ls acudís liquidar els tributs estatals a l’Agència. Tal acció punible seria possible si, després, l’entitat catalana no fes la liquidació a Hisenda. La por és que, amb la desconnexió, l’Estat deixi d’ingressar els milers de milions que hi aporta Catalunya. Ara bé: si tots els votants a favor de la república liquidessin els impostos a l’Agència, Hisenda tindria capacitat material per perseguir-los a tots? Molt difícilment.
Hisenda, com tota l’administració estatal –ahir en vam tenir una nova demostració en la presentació de l’any judicial– agita el fantasma de la por perquè no té arguments. I, cosa encara pitjor, no té cap projecte engrescador que pugui convèncer els catalans perquè deixin de reclamar un estat propi. Aquesta és l’autèntica tragèdia espanyola, i per això l’Estat fa l’únic que sap fer: amenaçar i prohibir.