Opinió

El debilitat estat de dret espanyol

Un dels llocs comuns més repetits en els últims mesos per defensar l’atrabiliària reacció del govern espanyol a la petició del dret a decidir és que Espanya és un estat de dret i, com a tal, s’ha de defensar amb totes les armes de la llei. I sembla que aquesta defensa no té límit. El penúltim exemple és la cita de la fiscalia als alcaldes de les poblacions que han manifestat que afavoriran l’exercici de la democràcia en les seves dependències. Una intimidació inèdita en un país que es declara governat per una democràcia “consolidada i exemplar”.

Però un estat de dret i una democràcia no només es defineix com un estat respectuós amb les lleis, sinó com un estat en què els diferents poders s’equilibren. I aquí tenim mostres de sotmetiment d’uns a uns altres. A l’executiu, més concretament. L’acció de la fiscalia, a més, serà un gest de l’Estat per acontentar aquella part de l’opinió pública que exigeix una acció exemplar contra els sobiranistes. A aquests se’ls acusa d’antidemòcrates pel fet de demanar que es garanteixi el dret a decidir. Gest de consum intern perquè, si els alcaldes no compareixen voluntàriament a declarar davant el fiscal caldrà judicialitzar el procés. És a dir, obrir una lenta causa particular a cadascun. O bé obrir una causa general, com l’any 1939.

Com que l’Estat ha d’aparentar fortalesa i fer veure que sap cap a on va, ahir va utilitzar el rei Felip VI com a comparsa. Després del seu discurs d’ahir, que òbviament va ser escrit pel govern, Felip VI ho tindrà molt més difícil per proclamar que és el rei de tots els espanyols i de tots els catalans. I així haurà donat un generós cop de mà a aquells que defensen la república. A Catalunya, però també a Espanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.