La fiscalia i el dilema de la República

Tal com era d’esperar, la fiscalia general de l’Estat va presentar ahir una querella contra el govern i la mesa del Parlament de Catalunya pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Diversos juristes dictaminen que no hi ha base per portar els ara acusats als tribunals, però hi ha episodis que demostren que això només és una circumstància molesta, però negligible, quan del que es tracta és de fer un escarment.

La carta judicial influirà molt en l’escenari català. No només el dels ara acusats, sinó també el de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El govern d’Espanya ha convocat al territori de Catalunya unes eleccions pel 21 de desembre. La convocatòria és irregular, ja que la fa un govern que ningú no ha triat mai a Catalunya, però això no evitarà que la consulta es faci. Els escenaris possibles són dos. El primer és fer com si tal convocatòria no existís i reconèixer només la legalitat republicana. Sense mitjans econòmics i comptant només amb la valuosíssima participació de milions de catalans, tal desobediència és possible, però complicada. El segon escenari és participar en aquestes eleccions, però girant-les a favor nostre.

Els catalans, doncs, ens enfrontarem amb un dilema, ja que cap de les dues opcions és bona. La decisió serà dels partits i dels electors. Però s’ha de valorar que si el republicanisme transversal no exerceix el vot, el Parlament que surti de les urnes, encara que sigui amb una legitimitat molt limitada, es dedicaria a aplicar el contingut anunciat de l’article 155 des de les nostres institucions durant quatre anys. I si, cas contrari, el republicanisme reforça la seva majoria, el camí cap al procés legítim adquiriria noves energies per avançar.