Opinió

El front de l’opinió pública

La Comissió Europea, tal com era d’esperar, continua sense pronunciar-se ni sobre l’empresonament de part d’un govern triat a les urnes ni sobre el fet que un president legítim i quatre dels seus consellers estiguin exiliats a Brussel·les, la capital d’Europa. La Comissió no es pronuncia, però no per falta d’oportunitats: la premsa internacional pregunta una i altra vegada, i no es conforma amb unes respostes tan diplomàtiques com irritants. Europa es comporta com un club corporativista. I d’aquí a la desafecció només hi ha un pas.

Per a exasperació dels portaveus de la CE, la premsa internacional s’interessa per Catalunya. I això vol dir que el cas del nostre país està internacionalitzat. Molt més, per descomptat, del que voldria l’aparell diplomàtic espanyol, dedicat a fer campanyes, prometre favors i insinuar amenaces. Que la premsa internacional estigui preocupada pel nostre país significa que és una qüestió que interessa als seus lectors. Uns lectors que conformen l’opinió pública i que poden jugar un paper important en el reconeixement de la nostra república.

Els polítics més perspicaços s’han adonat d’aquest fenomen, és a dir que l’opinió pública europea veu amb creixent simpatia el procés democràtic català. I l’opinió pública vota. Viviane Reding, Ségolène Royal, el ministre d’Interior de Bèlgica –com tres partits d’aquest país, dos dels quals al govern– han expressat el seu desconcert perquè s’utilitza la justícia per resoldre problemes polítics. Espanya ha respost buscant unes explicacions que recorden les que es donaven fa unes dècades. Els catalans hem de continuar actuant amb resolució cívica, perquè és la nostra força. Europa tanca els ulls. Els europeus, no.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.