Opinió

Repressió sense aturador

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera va decretar ahir presó per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, eludible amb una fiança de 150.000 euros, i llibertat sota fiança de 25.000 euros per a quatre membres més de la mesa de la institució, Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. Aquesta decisió, inèdita en la justícia espanyola, ja que el Suprem no havia decretat cap presó provisional com a mesura cautelar en els darrers vint anys, és un exemple més que la repressió de l’Estat espanyol contra el pacífic moviment independentista català no s’atura. Ahir es va decretar presó contra la presidenta de la segona institució del país, i es va fer per motius polítics. La fiscalia ha fabulat una rebel·lió violenta per poder empresonar els membres del govern i els del Parlament, i la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela i el jutge del Suprem els l’han comprat.

La injusta decisió d’ahir –la presidenta i la mesa del Parlament només van permetre que unes mesures polítiques es poguessin debatre i votar– provoca, a més, un problema al sistema judicial espanyol, un sistema que ha demostrat sobradament en aquest procés contra el sobiranisme català que segueix fil per randa el que li marquen la fiscalia i, per tant, el govern del PP. Ahir el jutge va contradir en part la fiscalia, però va castigar Forcadell com a exemple cap a tot el moviment. El problema és que l’Audiencia Nacional no va donar temps a les defenses i va decretar presó. Ahir el Suprem, que havia estat més garantista i havia permès als acusats defensar-se, com es va demostrar amb el canvi d’estratègia d’ells, va decretar presó, però eludible amb fiança. La justícia no és igual per a tothom.

Publicat a