El dilema de Schulz a Alemanya
El més que centenari SPD alemany va obtenir en les últimes eleccions uns resultats històricament baixos i, malgrat això, totes les mirades són al damunt seu. Del seu líder, Martin Schulz, depèn que hi hagi un govern estable a Alemanya o bé que, a finals de març, s’hagin de repetir les eleccions. Hi ha grans pressions, en efecte, perquè l’SPD accepti fer una tercera gran coalició amb la CDU, el partit d’Angela Merkel. Però hi ha un gran problema: els socialdemòcrates han expressat sempre que s’oposen rotundament a la reedició d’una fórmula que els ha desdibuixat i que és al darrere dels seus resultats. I ara se n’han de desdir en nom de l’estabilitat d’Alemanya?
A això s’hi ha de sumar el fet que Schulz té elements per creure que, si es repeteixen les eleccions, ell no serà el candidat del partit. L’estabilitat d’Alemanya –el país sobre el qual gravita tota la Unió Europea– i la inseguretat de Schulz poden ser dues de les raons per les quals l’SPD obre la porta ara a entendre’s amb la CDU malgrat les seves promeses de no fer-ho. Però la política, si més no als països que sí són una democràcia avançada, consisteix a adaptar-se als canvis i fer allò que s’ha jurat que mai no es faria.
L’SPD celebrarà un congrés d’aquí a dues setmanes. En aquesta reunió, si no abans, han de quedar fixades les posicions. Els socialdemòcrates són davant un dilema: o estabilitat, i ser titllats de traïdors, o forçar les eleccions –Merkel no vol ni sentir a parlar de governar en minoria– i arriscar-se a una nova ensulsiada i un nou avançament de la ultradreta. L’SPD ha de fer que el seu missatge arribi més clarament a l’electorat, però això necessita un temps que Schulz no té. Li calen, almenys, quatre anys per aconseguir-ho.