Barcelona necessita un gran consens

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va perdre divendres la segona qüestió de confiança del seu mandat, tot i que aquest cop amb més duresa que l’anterior, ja que el seu grup, BComú, es va quedar totalment sol després de l’expulsió del PSC del govern municipal. Ni més ni menys que 30 vots en contra de l’alcaldessa i només el vot a favor dels seus 11 regidors. És cert que resulta absolutament improbable que malgrat el revés rebut emergeixi una majoria consistorial que permeti fer fora Colau de l’alcaldia. I que, passat el termini de 30 dies per exercir la moció de censura sense resultat, el ple extraordinari de divendres tornarà a suposar un simple mecanisme administratiu per aprovar el pressupost tal com habilita la normativa municipal per evitar bloquejos. Però no és menys cert que es reflecteix a la perfecció la solitud i feblesa de Colau al capdavant del primer Ajuntament de Catalunya. I mostra la seva incapacitat de teixir acords majoritaris.

Barcelona necessita un gran consens de ciutat que vagi més enllà de la gestió diària i dels acords puntuals. I resulta evident que aquest gran motor només es pot conformar entorn del republicanisme en una aliança democràtica entre comuns i independentistes. La dificultat per travar acords amb l’esquerra d’ERC i la CUP és paradoxal. Però més enllà de les diferències ideològiques fins i tot hauria de ser possible l’aproximació a un PEDeCAT que s’ha abstingut en el pressupost de Colau i amb qui BComú va pactar un tema tan fonamental com el pla d’habitatge. En la situació d’estat d’excepció que viu Catalunya, de la qual Barcelona és capital, Colau hauria de treballar per aquest gran front republicà que podria suposar una forta i ambiciosa majoria de ciutat.