Igualtat en la cura dels fills

La cura dels fills en els primers mesos de la seva vida recau encara, en el dia d’avui, en les mares. Les tímides reformes legislatives adoptades primer l’any 2007 i recentment el 2017 que atorguen als pares quatre setmanes de permís de paternitat i la possibilitat de gaudir de part de les deu setmanes transferibles del permís de maternitat no han servit per avançar en la corresponsabilitat entre pares i mares. La realitat és que en la seva majoria els homes només agafen el permís intransferible i passa a ser una anècdota, un 2%, el nombre de progenitors que fan ús de les setmanes assignades a la mare. El fet que recaigui en les dones la cura dels fills té greus conseqüències en l’àmbit laboral per la dificultat de moltes dones de conciliar la vida laboral amb la familiar, com ho demostra el fet que la taxa d’ocupació femenina sigui més baixa, igual que els salaris. La penalització per maternitat, malauradament, encara és una qüestió a resoldre.

Per reduir aquestes diferències són necessàries polítiques públiques que no carreguin a les dones la responsabilitat de conciliar la vida laboral i familiar, sinó que comportin que els homes es corresponsabilitzin igual en la cura dels fills. És necessari, i urgent, fomentar la corresponsabilitat. Reduir aquestes diferències exigeix incidir en rols i hàbits que ara estan molt consolidats, però l’experiència d’altres països d’Europa, especialment del nord, ens demostra que amb les lleis es poden arribar a canviar mentalitats. L’actual legislació deixa a mans de la dona fins a tres quartes parts del temps de cura, quan l’ideal seria que mare i pare disposessin, pràcticament, dels mateixos permisos, intransferibles. Es tracta d’avançar en la igualtat, assumint els costos que representa.