Merkel, un altre cop
El principi d’acord entre la CDU d’Angela Merkel i l’SPD de Martin Schulz per formar un nou govern de coalició posa fi a quatre mesos de paràlisi institucional a Alemanya, però sobretot a les incerteses que planaven al voltant d’una hipotètica repetició de les eleccions i la possibilitat de veure allargada una situació d’inestabilitat política. El pacte ha suposat conquestes i renúncies a totes dues formacions, però més enllà de quin dels dos líders capitalitzarà més des del punt de vista polític aquesta ‘gran coalició’, l’estabilitat és una bona notícia per a la resta d’Europa, perquè el que passa a Alemanya ens acaba afectant a tots.
Merkel continuarà manant. Les últimes eleccions van suposar una considerable pèrdua de vots per al bloc conservador (CDU-CSU) i el fracàs en la negociació amb Liberals i Verds va deixar la seva continuïtat a la cancelleria per quarta legislatura consecutiva a costa d’una dura negociació amb els socialdemòcrates que l’ha obligat a fer concessions importants, però de la qual ha sortit conservant el control sobre departaments clau, com ara Economia, Sanitat, Defensa i Interior (immigració).
Schulz guanya poder respecte a la passada legislatura, però haurà d’exercir el seu lideratge per convèncer la militància de l’SPD, que ara ha de validar, o no, un pacte de govern que rebutjava majoritàriament fa només unes setmanes. Si ho aconsegueix, l’SPD governarà sis ministeris –els mateixos que la CDU–, inclosos el de Finances, Treball i Afers Exteriors, que li poden permetre impulsar el gir social i la fi de l’austeritat que portava en el programa socialdemòcrata i alhora marcar el perfil propi que en la passada legislatura va quedar completament desdibuixat sota la figura omnipotent de Merkel.