L’estratègia judicial espanyola
Com si en un estat de dret fos normal que els jutges i els fiscals anticipessin les seves intencions a través de les filtracions, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, van entrar ahir al Tribunal Suprem amb la sensació que aquesta vegada no es decretaria presó. Però res no assegurava al cent per cent que sortirien en llibertat. Finalment el pronòstic es va complir: Pascal va tornar cap a casa sense mesures cautelars i Rovira, amb una fiança de seixanta mil euros que podrà pagar en un termini “raonable”. Segurament es tracta d’una mostra del que avui passarà també amb la compareixença davant el jutge Llanera de l’expresident Artur Mas i de l’expresidenta de l’Associació de Municipis per a la Independència, Neus Lloveras. Tot indica que la fiscalia s’abstindrà de demanar presó, però això no significa que els poders de l’Estat alterin la seva ofensiva contra el sobiranisme. Tot el contrari.
En el punt de mira hi continua l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, citada per demà, dimecres, al mateix Tribunal i instal·lada de moment a Ginebra, des d’on prepara la seva defensa i valora si es presenta a declarar. I ahir la jutgessa Lamela decidia citar novament l’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero per un altre suposat delicte de sedició, en aquest cas vinculat a l’1-O. El Tribunal Suprem sembla haver decidit encetar la setmana afluixant la pressió, però l’Audiencia Nacional ja s’ha encarregat de desfer el miratge. Es tracta, gens dissimuladament, d’influir en les negociacions per a la investidura per tal de supeditar-la més als interessos del govern espanyol que no pas a la voluntat popular expressada a les urnes en les eleccions del 21 de desembre passat.